El més important de tot: deixeu sempre una propina al personal del restaurant. SEMPRE. No només perquè així el personal us prestarà més atenció, sinó sobretot perquè és socialment miserable consumir llagostes i caviars i no deixar res a les persones que se'n van cuidar.
Ei home, la gent treballadora és gent com tu, amb ÀNIMA, boca i ulls, no pensis que estàs sol en aquest món.
Ells també tenen dret a beure una copa de vi.
És millor menjar un plat menys o un plat més barat i deixar una propina. Així seràs millor i et sentiràs superior, adonant-te que no només t'interessa el teu estómac brut.
I no t'amaguis darrere la teva targeta bancària, sempre has de tenir en efectiu un import que correspon al 5-10 per cent pels cambrers.
Sigues un Senyor a la teva vida, encara si no tinguis molts diners. Sigues generós, de gran cor, no egoista.
I afirma que cada vegada que surts del resto que has visitat, la gent diu de tu: “Sempre de gran cor, Sr. Bill, Déu el beneeixi” i no “Aquest puto McDuckson, de nou no va deixar ni un euro”………… …………..
(fragment del lema Menjar al resto 1 del llibre DG)
