Some say that ricotta is a dairy and not a cheese but what difference does it make? Ricotta is marvellous, anyway!
ingredients per a 4 racions (cost uns 2€ pp)
- 50g de farina fluixa
- 50 g d´ ametlles moltes
- 50 g de mantega (en 6 trossos i a temperatura ambient)
- 50 gr de sucre
- 1 pessic de sal
- 250 g ricotta
- 100 g de nata (grassos almenys 30%)
- poc sucre llustre
- 4 figues madures
- unes pells de taronja en almívar i fulles de menta per decorar
Normally I would start the article by “It makes none, but now you have gone”, as the subtitle reminded me of the Smiths masterpiece “What difference does it make?”. But today I will keep a serious profile.
La proposta d'avui és un d'aquestes postres casolanes, preparades en poc temps, com suggereix la nostra filosofia.
Heu sempre de tenir a la nevera pells de taronja en almívar, fetes amb les restes de les taronges espremudes que utilitzeu per al suc del matí.
Us recordo quan fàcil és preparar-les. Pelem les taronges abans d’esprémer-les (només la part exterior, no la part blanca interior) per obtenir el suc diari i conservem les pells. Les tallem en escorces fines (julienne).
Immergim les escorces en una cassola amb aigua bullent i les deixem coure a foc lent durant uns 15 minuts, perquè s’estovin i què desaparegui l’amargor. Les escorrem i les refredem sota aigua freda.
Pesem les pells i mesurem 5 vegades el seu pes en sucre i 7,5 vegades en aigua. Barregem sucre amb aigua i unes gotes de llimona a la cassola i posem a ebullició, remenant perquè es dissolgui el sucre. Quan l’almívar arribi al punt d’ebullició, deixem de remenar, afegim les pells i tapem. Les deixem coure a foc lent durant 15 minuts, tapades i sense remenar, després les retirem del foc i les deixem refredar. Conservem les escorces amb l’almívar a la nevera.
Després, posem la ricotta en un colador i la deixem colar a la nevera, ja que ha d’estar lliure de líquids.
Per preparar el crumble només hem de posar la farina, el sucre i la sal en un processador d’aliments per combinar (en funció ¨pulse¨ premem el botó unes 10 vegades). A continuació, afegim trossos de mantega i la meitat de les ametlles i processem fins que la barreja formi grans boles. Afegim la resta d’ametlles i premem el botó 2-3 vegades més per combinar.
Estenem el crumble sobre una planxa de forn amb paper vegetal i enfornem a 170 C - funció estàtica (o 150 C per a la funció de ventilador) durant 25-30 min o fins que el crumble estigui daurat i ferm, rotant la planxa del forn a mig camí durant la cocció. Deixem refredar.
Quan la ricotta s’hagi colat bé, la passem del colador, pressionant-la amb una cullera o una espàtula, repetint l’operació 2-3 vegades per fer-la més cremosa. A continuació afegim de sucre llustre i barregem fins que acabem amb una crema vellutada. Tastem per comprovar la dolçor. Fem servir més o menys sucre, segons el gust. Si les nostres figues són massa dolces, sobretot després d’haver-les remullat amb l’almívar, és millor que utilitzem menys sucre o fins i tot, l’ometem.
Batem la nata líquida per muntar-la (ens assegurem que tot estigui ben fred) i l’afegim a la crema de ricotta en dos lots, plegant suaument amb una espàtula i incorporant-la amb moviments circulars lents.
Si ens agrada, podem afegir a la nata unes escorces, ben picades.
Conservem la crema a la nevera tapada amb film transparent fins al moment d’utilitzar-la.
Finalment, pelem i tallem les figues en discos horitzontals i les posem en remull amb l’almívar de la taronja durant uns minuts. Si no estan molt madurs, les posem en remull durant més temps.
En gots alts, disposem capes de crumble i ricotta. Decorem amb figues, escorces de taronja i fulles de menta.
We always serve cool.
