No us preocupeu, només el nom de la verdura és japonès, it is just the vegetable name
ingredients per a 4 racions (preu uns 4 € pp)
- 2 molt petites carabasses hokkaido
- 4 llesques de pernil Ibèric
- 4 ous llargs, ECO
- 4 cullerades parmesana ratllada
- EV oli de gira-sol
- Unes molles de pa
- Fulles de romaní
- Sal
- pebre negre gruixut
La tecnologia "sous vide" no s'utilitza només per preparar plats de carn. L'envasat al buit ens dóna la possibilitat de conservar els aliments durant més temps i de preparar excel·lents plats en un moment.
Així doncs, diumenge (o el dia festiu) podem fer les preparacions de la setmana, les tanquem al buit, les posem a la nevera i consumim el contingut durant els propers 5-7 dies!!!!
Podem seguir aquesta planificació encara que no disposem d' un roner, però una màquina de segellar és indispensable.
Les carabasses són les més boniques de totes les verdures. Recordant el radicchio de Castelfranco, corregeixo: Les carabasses són unes de les verdures més boniques. Blanc, groc, pàl·lid, taronja, quants colors poden tenir!!!
Les carabasses també són barates i no necessiten ni tan nevera!!!!! Només un lloc fresc al garatge.
Així doncs, comprem dues carabasses petites, les pelem, les tallem per la meitat, les salem lleugerament, les tanquem en una bossa al buit i el diumenge les coem amb el roner per unes 2 hores a 85 graus centígrads. Quan passa aquest temps controlem amb el dit si les carabasses semblen ben cuites i meloses, perquè n'hi ha algunes varietats força dures, la hokkaido és una de les més tendres. Si no disposem de roner, posem les carabasses al forn (180ºC) fins que estiguin tendres, les deixem refredar completament i les tanquem amb la màquina de segellar. En tots dos casos, posem els paquets a la nevera. ÉS CLAR que tota aquesta pre-elaboració la hem de fer només si volem preparar el plat un dia diferent en 10 minuts.
Quan volem menjar les carabasses, posem les llesques de pernil en una paella freda i les sofregim fins que estiguin lleugerament cruixents.
Traiem les parts sòlides, aixequem el foc i marquem les carabasses al oli de pernil, només a la part superior. M'he oblidat d'esmentar que les hem de portar a temperatura ambient, abans de marcar-les. Les mantenim calentes.
Fregim 4 ous, un cada vegada, procurant que el rovell quedi completament líquid. Els salem i amb un motlle tallem les clares en una dimensió una mica més petita respecte a la de la carabassa.
Omplim cada meitat de carabassa amb una cullerada de parmesana i una llesca de pernil, posem per sobre un ou ferrat i decorem amb molles, pebre negre i fulles de romaní fresc.
