Skip to content →

no em diguis (estúpid) xef

Hi ha molts temes en aquesta entrada, però començaré amb una altra cosa, que lògicament ja us heu notat.
Faig servir la paraula "xef" poques vegades, que, al meu entendre, s'utilitza sovint de manera incorrecta i abusiva en lloc de la paraula correcta cuiner, tot i que té un significat concret.
L'impuls d'aquest breu parèntesi és creat per la percepció de molta gent que el cuiner i el xef fan una feina completament diferent. Els meus nous amics em pregunten sovint:

– Quina és la teva feina, home?

– De fet, sóc cuiner.

—I on treballes?

– Tinc el meu propi restaurant.

– Bé, no ets cuiner, ets xef.


Una altra vegada, un amic que feia temps que no em veia i que no sabia que havia deixat d'exercir l'advocacia, em va dir una cosa encara pitjor:

– Ei punk, fa molt de temps que no et veig als jutjats. On dimonis has estat?

– Germà, ja no sóc advocat, no ho has sentit?

– No. I que estàs fent ara?

– M'he convertit en cuiner.

- Què? Cuiner? No podies convertir-te, almenys, en un ....... xef?

Per descomptat, la paraula xef no és conceptualment buida, però no entenc per què la fem servir per descriure la feina d'un cuiner. M'explico
La paraula xef significa el líder, el cap. Així doncs, a la cuina el xef no és altre que el cap dels cuiners.
Evidentment, però, la paraula cuiner no és apreciada pels idiotes esnobs, que no volen dir-se cuiners i prefereixen utilitzar la paraula estrangera xef, l'etimologia de la qual és oculta i recorda molt menys les "cuines brutes", en comparació amb la paraula corresponent. …………………………………………

(fragment del lema Menjar al resto 1 del llibre DG)

Comparteix

publicat a etc

ca