per Oliver Benet
Sense ganes d’enganyar a ningú, la ciutat en qüestió no tenia ni cap ni peus, un escampalls de blocs de pisos, brutícia a tort i dret i uns habitants que ens miraven amb cara de pocs amics tot just sortint de l’estació de tren.
Ens dirigíem al casc antic de la ciutat, l’única àrea que li donava uns mínims de dignitat a aquell cony de lloc.
Era ben d’hora, potser massa per començar a consumir alcohol, tot i que els més joves del grup “ja força carregats” feien parada a un bar llastimós per fotre’s els primers gintònics just a les 08:17am.
Els de més edat ens vam dirigir a una típica cafeteria del centre, a consumir de manera compulsiva tot un reguitzell de dolços locals acompanyats de litres de cafè degut al “madrugón” que ens vam fotre.
Teníem companys que ja hi eren del dia abans, ells portaven un estudi de bars on portar-nos. Mentrestant vam estar voltant sota un fred que trencava les pedres visitant els escassos monuments que ens recordaven constantment de que no érem a la nostra terra.
Finalment, tots reunits....els dels gintònics també, vam començar una meravellosa ruta de bars, bodegues i tasques, que ben mirat, vam començar a trobar-li totes les gràcies a aquella puta merda de ciutat. Aquell cony de gent sabia alimentar-se bé.
Les tapes anaven caient, al ritme de les cerveses, callos, fetge amb ceba, calamars,... ens vam anar creuant amb aficionats rivals, on veient la bona atmosfera que creàvem se’ns van anar unint en una sana sintonia de rivalitat ben entesa. Ells, els rivals, són els que ens van conduir a un típic restaurant de l’àrea. Realment, aquest moments previs a un partit són els millors, rient, menjant, cantant, bevent....
Del partit...què us he de dir, els nostre patidor equip va tornar a punxar roda, però ens era igual, un cop més vam demostrar ser la millor afició de la categoria, en quant a animació i a comportament.
El que en principi era una ciutat aliena, es va convertir en una ciutat on vam fer molts amics.
I això, estimats lectors, és el que ens agrada de l’esport rei.
*Oliver Benet és un cuiner Català i escriptor del llibre “Per què odiava en Ferran Adrià?”
