per Oliver Benet
El canvi de segle, per a mi no va ser una època per estar-ne gaire orgullós. Ja ho deien els Maies, que ens anàvem a la merda...doncs mireu, a mi em va anar d’un pèl. Totalment desorientat; ni dreta ni esquerra, ni endavant ni endarrere, ni anava ni venia.
Em vaig agafar al mon més erràtic del futbol i ho vaig fer la meva forma de vida. Seguia el meu equip, allà on anés, viatges interminables d’autocar, tren, cotxe, fins i tot autoestop. La violència, sempre present, feia que els meus viatges passessin per alt, el descans i l’alimentació, convertint els caps de setmana en una autèntica carnisseria físicament parlant, on només m’acompanyaven els companys, la cervesa i la samarreta del meu equip plena de tot tipus de taques, que si s’hagués analitzat, seria una autèntica obra d’art, al museu dels horrors.
Per sort, per a mi, els anys van passant i òbviament, les grades dels camps de futbol segueixen ben presents a la meva vida. Però després d’una llarguíssima etapa de reflexió, vaig decidir assentar el cap i exigir al futbol, que em tornés tot el que jo li havia donat.
Actualment segueixo el meu equip de barri, el CE Europa, un petit però històric club de Barcelona, on la seva màxima es el DIGUEM NO, diguem no al feixisme, la homofòbia, el masclisme, el bulling...
Seguint el CE Europa, he trobat nous amics, tots pentinem canes, on les nostres màximes preocupacions son l’amistat, els valors, la gastronomia, els viatges i gaudir de les poques victòries que el nostre petit “GRAN” equip ens regala de tant en tant.
En el proper article miraré d’explicar-vos, com he aconseguit passar de viure la passió desenfrenada i sense sentit del món de les grades, a un nou món on simplement l’oci ens guia. De com, cada desplaçament que fem, és una festa gastro-cultural-esportiva que fa que estigui saludablement enganxat.
*Oliver Benet és un cuiner Català i escriptor del llibre “Per què odiava en Ferran Adrià?”
