per Oliver Benet
...l’arrancada durant la primera setmana com a xef de l’escola, va ser francament dura. La cuina, com he dit en anteriors capítols, va quedar blindada, i una estranyíssima sensació paramilitar va començar a imperar entre els tres cuiners allà enclaustrats. Uns cuiners que com el meu segon i jo, érem novells en aquell tipus de cuina. No és el mateix deixar a un client d’un restaurant sense el seu plat, que a 500 nens sense el seu. Per tant, un aire de pànic aparentment controlat va sobrevolar els primers dies dins el nostre espai.
Les descomunals comandes de carns, peixos, pastes, fruites i verdures, feien que sovint ens saturessin l’espai d’emmagatzematge. Els nostres distribuïdors en seguida van copsar el pa que s’hi donava en aquella nova cuina. Si algun dia feien tard, les amenaces, crits i insults, “saltant-nos tots els protocols d’un col·legi catòlic”, estaven en l’ordre del dia. Absolutament tot havia d’estar mil·limetrat, no ens podíem permetre, dos cuiners experimentats com nosaltres, deixar-nos menjar per un tipus de cuina tan diferent a les que havíem treballat anteriorment.
Hores de feina a casa organitzant els moviments de tothom pel dia següent, va fer que al poc temps, la meva maquinària del terror comencés a donar els seus fruits, i mica en mica, vaig anar afluixant el ritme fins aconseguir una autèntica i saludable harmonia de treball, tant dins la cuina, com amb la comunió amb els atemorits monitors del menjador.
I aquests, amics meus, van ser els meus inicis com a xef d’una cuina comunitària. Amb totes les coses bones i dolentes. Aprenent dia a dia, amb uns clients, els nens, exigents com una mala cosa. Parlant sense pèls a la llengua i fen-te saber que una cosa no els hi agrada d’una manera visceral. Informació suficient per escriure un llibre.
*Oliver Benet és un cuiner Català i escriptor del llibre “Per què odiava en Ferran Adrià?”
