Skip to content →

Efemèrides de Barcelona 5 - back to school

per Oliver Benet

Tot i passar de cuinar per a 60 persones al restaurant on treballava, a la sorprenent xifra de 600 comensals de l’escola, la feina no m’espantava gens. Jo venia d’una cuina infernal on sovint les havia vist de tots els colors.

En principi la feina era fàcil, seguir les passes del xef i, mica en mica, juntament acompanyat d’un ajudant de cuina, mirar d’acostumar-me a la feina el més ràpid que pogués. Tenia un marge aproximat d’un mes per aprendre-ho tot, abans que el xef s’agafés una llarguíssima baixa per paternitat.

Els primers dies vaig mirar d’adaptar-me a la feina que en principi m’havien contractat, que era la de segon de cuina. Aviat em van fotre un toc d’atenció, per la meva velocitat, intentar fer-ho tot el més ràpid possible, i tenir una actitud poc amigable, concentrat i de no estar-me per osties. Vaig quedar avisat de que allò no era un restaurant, que hi havia temps de sobres, per cuinar-ho tot, que no calia anar amunt i avall com si es tractés de la fi del món. I era cert, amb una bona planificació, aquella cuina era fàcil de conduir.

. . Em molestava moltíssim, que una infinitat de monitors entressin i sortissin de la cuina com si fos casa seva, però no només eren els monitors; professors, gent de la neteja, administratius de l’escola, informàtics, alumnes que demanaven quelcom per esmorzar per que s’ho havien oblidat a casa... Allò realment semblava una cuina de casa, que només hi faltava la meva mare, la tieta i la iaia.

El xef em deia que era normal, que la cuina era l’epicentre de l’escola i ell n’estava orgullós. Francament no ho havia vist mai, als llocs on havia estat abans, que algú aliè a la cuina s’atrevís a fotre-li un puto peu, es convertia en home mort. Havia vist cuines amb una línia pintada a terra on en forma de “border line” avisava del perill immediat, en cas de traspassar-la. Us juro que en l’últim restaurant on vaig treballar, aproximadament 8 anys, mai vaig veure a l’amo, dins la cuina.

Vaig fer un jurament davant la patrona catòlica de l’escola, que quan em convertís en el xef, allò s’havia acabat. I fe de Déu que ho vaig aconseguir

Va arribar el dia i el xef va marxar. Em van portar un noi jove com a segon, un xaval, que com jo, venia dels inferns dels restaurants de Barcelona, i entre ell, l’ajudant de cuina i jo, vam arrencar una intensíssima etapa tripulant aquella descomunal cuina.

Vam arrencar la nova era, l’era del TERROR....

*Oliver Benet és un cuiner Català i escriptor del llibre “Per què odiava en Ferran Adrià?”

Comparteix

publicat a our friend's columns

ca