per Oliver Benet
Quan em va sonar el despertador, aquell 13 de març de 2020, ja es respirava en l’aire una estranya sensació de que quelcom gros se’ns venia a sobre. El fotut virus s’havia escampat arreu i si quatre dies abans ens en rèiem, ara vèiem que la cosa anava de debò.
Vaig obrir les portes del Restaurant Arcano, pels volts de les 9 del matí, com a xef del servei de migdia em vaig disposar a arrencar la Mise en Place, el número de reserves havia caigut en picat i s’augurava un dia estrany, i de fet ho va ser, no més de 8 clients van entrar al restaurant al servei del migdia.
Les notícies anaven saturades d’un imminent confinament de la societat. Aquella nit, ja no vam obrir.
A year and a half later, I was still sitting on the living room sofa. A restaurant like ours, which depended 100% on visitors and tourists, appeared impossible to re-open. Especially after Barcelona was emptied of tourists.
Durant aquell temps d’stand-by a casa, hom li dona voltes a tot. I com a cuiner de cul inquiet, recordo aquella època com a força desesperant.
Vaig rebre forces ofertes de treball, però jo seguia esperant l’obertura de l’Arcano.
Al pas del temps, un amic, xef d’una conegudíssima escola de la ciutat, em va engrescar de ser el seu segon.
Després de reflexionar els pros i contres, de ser sousxef d’un gran restaurant de Barcelona a ser-ho d’una escola, em vaig llençar a la piscina. El canvi era descomunal, maneres diferents de treballar, volums astronòmics, clients, “els nens”, que al igual que els borratxos, sempre diuen la veritat, horaris brutals, caps de setmana lliures....feia anys que no tenia un diumenge de festa, recordo preguntar-li a la meva dona, que què feia la gent els caps de setmana....
I set to work with humility, but the job seemed easy. The only handicap was that the head chef, “my friend”, was going to take a six months’ paternity leave.
Vaig entrar a treballar amb tota la humilitat possible, la feina semblava fàcil, l’únic handycap era que el xef “el meu amic” en breu s’agafava 6 mesos de baixa per paternitat. Així doncs, amics meus, en 15 dies, vaig passar d’estar estirat al sofà de casa birra en mà, a conduir la cuina d’una escola. Donant de menjar a 400 nens i 100 adults “staff”.
En el proper article, us explicaré la meva experiència dins d’una cuina enorme, d’una escola catòlica de Barcelona.
*Oliver Benet és un cuiner Català i escriptor del llibre “Per què odiava en Ferran Adrià?”
