per Oliver Benet
Al sud de Catalunya, a prop de la històrica ciutat de Tarragona, hi trobem la petita ciutat de Valls, una ciutat que quan hom la sent anomenar, al moment li venen dues imatges: els castellers i els calçots.
Els calçots, una varietat de cebes tendres, són una delícia i un dels plats més apreciats pels catalans.
Com passa en molts descobriments gastronòmics, la casualitat o l’error, ha fet crear autèntiques meravelles. Una de les hipòtesis que hi ha rere els calçots, és que un pagès de Valls, al S.XIX, de nom Xat de Benaiges, va posar a les brases un grapat d’aquestes cebes i encuriosit per l’aroma que desprenia, va despullar la seva pell calcinada i va tastar la seva carn blanca, tendre i extremadament saborosa.
Aquest gustós descobriment, va quedar durant dècades enclotat a la zona de Valls i Tarragona. No cal anar molts anys enrere, potser sí , “ja tinc la meva edat”, per recordar estols de ciutadans d’arreu de Catalunya, viatjant els caps de setmana d’hivern, cap al sud del país, per gaudir d’aquest ceballot. Un ceballot que comportava tot un ritual alhora de menjar-lo. Fer-ho peu plantat, amb un pitet, sucant-lo en una excel·lent salsa, i sobretot com a previ d’un gran tiberi de carns locals a la brasa, acompanya de bon vi de la terra.
calçots - fotó de Eli Ramirez
Com he dit, no ha sigut, fins a inicis del Segle XXI, “amb excepcions” , que l’esclat dels calçots no s’ha acostat a la resta de llars i restaurants del país. I avui en dia no és gens estrany trobar-los a llocs tan llunyans com són el Pirineu, la Costa Brava o a la esbojarrada Barcelona.
Òbviament, la força de la ciutat de Valls continua intacta, i és un pelegrinatge obligat, pels qui els hi agradi menjar els calçots al seu lloc originari.
*Oliver Benet és un cuiner Català i escriptor del llibre “Per què odiava en Ferran Adrià?”
