per Oliver Benet
A molts països del món, podem veure la importància que te el fet d'esmorzar.
Un dels casos més típics, si hem pogut viatjar una mica, es l'english breakfast. És obligatori per tot turista que visita la ciutat de Londres gaudir d'aquells esmorzars carregats de mongetes, ous, bacon, salsitxes, xampinyons, etc...
Però no només el mon anglosaxó fa cas de la dita que l'esmorzar es la menja més important del dia, també ho veiem als països centre europeus, asiàtics i nord africans.
Si parlem de Barcelona, ens trobem que per norma, els ciutadans no esmorzem gens be. Un cafè amb llet i a molt estirar un parell de galetes. Està clar que no es bo generalitzar, però és una realitat ben palpable, tot i així és costum a mig matí fer un break i aprofitar per menjar quelcom, bàsicament alguna pasta o un entrepà.
El boom que ha tingut el Brunch en els barris trendy de Barcelona, és simplement això, un conglomerat folklòric de gent snob que els cap de setmana és flipa per un prezzel, un muffin i un ou ferrat amb purpurina.
Tot i així, a Catalunya tenim l'esmorzar de forquilla, de fet no deixa de ser el nostre brunch local, un esmorzar extremadament contundent i sovint ben regat, que en molts dels casos t'evita dinar.
Galtes de porc amb patates rostides preparades i fotografiades per Oliver Benet
L'esmorzar de forquilla, fins ara, la gent el tenia per una menja on tenia força a llocs rurals catalans, de muntanya, de pagesos, pescadors i en definitiva poc adient pel tipus de vida estressada que portem a les ciutats catalanes.
Tot i així, de mica en mica, es torna a recuperar aquest costum, i ben es cert que continua destinat a moments on hom te temps, per tant als dies festius, si que es cert que ha tornat amb força. L'esmorzar de forquilla necessita relax, estar acompanyat d'amics, parlant, gaudint, menjant i beuen. Molts aprofiten les escapades dominicals de les urbs per fer aquests esmorzars a la infinitat de restaurants, per norma a l'interior del país, on el contacte amb la natura es cabdal, almenys en el meu cas. Acostumen a ser restaurants històrics i en molts casos masies o cases de pagès.
A Barcelona, i d'altres ciutats catalanes, és relativament senzill trobar aquests restaurants, i com dic, per sort, cada cop es van recuperant més.
Que és pot menjar en un esmorzar de forquilla?
Bé, francament de tot, ara, això si, impera molt el menjar contundent de Denominació d'origen català. A excepció de l'esmorzar de forquilla mariner, que acostuma a ser més suau que per norma es consumeix en poblacions costaneres a base de pa amb tomàquet "tot un clàssic" acompanyat d'anxoves, sardines a la brasa, calamars i en definitiva, qualsevol bitxo que és mogui dins del mar.
Orelles de porc amb salsa de tomàquet preparades i fotografiades per Oliver Benet
Lluny del mar, l'esmorzar de forquilla que més es consumeix, bàsicament a part del ja comentat pa amb tomàquet, seria sobretot a base de embotits del país, carns a la brasa, estofats, cap i pota, llegums, bacallà, etc...sempre acompanyat de vi local i finalitzant-lo amb algun licor de la zona.
*Oliver Benet és un cuiner català i escriptor del llibre “Per què odiava en Ferran Adrià?”
