per Oliver Benet
No cal tenir moltes llums per a dir que aquest any 2020 ha estat un any de merda.
Així de clar arrenco aquesta columna que DG em regala perquè us parli des d’una de les cantonades d’Europa: de Catalunya i de la seva capital Barcelona.
Un any de merda, com dic, primer de tot recordant a tots i a cadascun dels morts que s’ha emportat a nivell mundial aquest cony de virus dels collons, un record també a tots els que encara se n’han sortit, han passat hores i hores dins dels nostres hospitals, aïllats, allunyats dels seus éssers estimats i només tenint contacte amb l’staff dels serveis mèdics.
Autèntics herois, com ho han estat tota la gent que, mentre la ciutadania estava confinada a casa, han fet que tota la nostra estructura de vida continués viva encara que fos agafada en pinces.
Barcelona, com molts llocs, ha estat extremadament castigada.
Feia llàstima de veure com una de les ciutats més top del món, una ciutat amb tanta vida al carrer, quedava tant buida. Veure els llocs emblemàtics com la Sagrada Família, el Parc Güell, la Rambla, Ciutat Vella (amb el seu Barri Gòtic), la ruta modernista de Gaudí i la seva escola, les seves platges, zona marítima...i fins i tot el Camp Nou, el mastodòntic estadi del Futbol Club Barcelona es quedava buit...sense gent, sense turisme, feia francament angúnia.
Barcelona, Barna com li diem nosaltres, i Catalunya, tornarà a ser rica i plena (com diu el seu himne nacional). Només ens queda lluitar, tenir esperança, no tinc cap dubte que ens en sortirem.
Amb aquesta columna, miraré d’anar-vos fent un recorregut del que va ser, és i serà una de les zones més curioses d’Europa,
Estic segur que us agradarà.
*Oliver Benet és un cuiner català i escriptor del llibre “Per què odiava en Ferran Adrià?”
