- Digues, home, has menjat mai una col “roja”, com aquesta?
- Sí, em recordo que una vegada havia menjat una col colorada, però crec que era blava. O bé, com el color porpra de la samarreta dels Lakers.
- Si s'hagués bullit correctament, hauria d'haver mantingut el seu color carmesí i hauria d'haver-te recordat el dels Cavallers. La decoloració de la col estava relacionada amb l'acidesa activa del líquid, dins el qual es va bullir. Alguna cosa va contribuir negativament. Així que tornem a començar. Fes bullir l' aigua.
- He d' afegir sal?
- No preguntis. Aprèn a comprovar tot tu mateix. Se suposa que vols ser un bon cuiner.
- D'ACORD. Vaig decidir d' afegir sal, com ja hem acordat. Esperem una estona a veure... Bé, home, la col ja s'ha tornat blava. Què coi ha passat?
- Ho has de descobrir en persona. Ara, porta més aigua a ebullició, però aquesta vegada afegeix una mica vinagre a la cassola ...
- Ei, tio ……., què està passant? Bé, la col encara esta vermella. Doncs, resulta que era facilíssim; Crec que he entès: les verdures verdes necessiten un ambient alcalí per mantenir el seu color, mentre que, al contrari, aquelles vermelles necessiten un ambient acídic. Si fem el contrari, les verdures perden el seu color i son per les escombraries.
- Bé, encara són comestibles, però no són aptes per presentar i servir en circumstàncies més formals.
- Començo a entendre. Al cap i a la fi, a la cuina, tot té una explicació...
(fragment del lema Acidesa i Alcalinitat del llibre DG)
